Per començar Bon Nadal i Feliç Any nou per a tothom!!
Jo, realment no tenía ni idea de qué aniria aquesta assignatura. Jo sabía que sería algo d'ordinadors però com que jo d'ordinadors només controlo lo mínim, doncs no sabía ben be el que fariem,
Tot s'ha de dir, i jo el primer dia em vaig quedar una mica traumatitzada amb tot el que s'havia de fer. Però la veritat és que el que hem va semblar més difícil era accedir a l'ordinador i fer totes aquelles coses que vam fer el primer dia, la resta de dies ja més o menys vaig acabar sabent tot el que s'havia de fer i la veritat és que l'Adriana ens ho ha anat deixant tot molt clar i molt pautat.
Jo crec que he aprés molt en aquesta assignatura, tot lo de la web 2.0, les lectures que també m'han sapigut explicar perfectament de qué parlem quan anomenem a les coses tecnología, etc.
Per últim vui remarcar que m'ha encantat la pràctica final, que la he disfrutat i crec que a la gent també li ha agradat moltissim fer les seves i les dels demés. Ha estat una bona assignatura, divertida, pràctica i sobretot amb molts coneixements que jo tampoc sabía que aprendría.
Un petonet molt gran per a tothom i que acabeu de disfrutar els dies.
Marta.
jueves, 31 de diciembre de 2009
miércoles, 9 de diciembre de 2009
La contrapublicitat
Aquesta contrapublicitat que he fet és un anunci d'Axe on hi e afegit imatges d'homes corrent, de nens explotats corrent davant de militars amb armes, i dones que no són el prototip de dones perfectes com posen a l'anunci però també són dones amb tots els drets que aixo els inclou.
Aquest video està fet per veure que no els anuncis tenen que posar a les dones com si fossin un objecte, i vendre els productes als homes perquè hi surtin dones. A part de que darrere de tots aquests productes de la publicitat hi estàn intervenint nens de paisos subdesenvolupats que estàn explotats i això ningú ho te en compte, no te perque ser el cas d'aquest anunci, però és el cas de la majoria de productes anunciats.
Aquesta contrapublicitat és una critica a la desigualtat de gènere i de raça.
Espero que hos agradi tot i que no soc molt bona fent aquestes creativitats!!
gràcies!!
· · · Martita · · ·
____________________________________________________________________
La publicitat ens ENGANYA
Cada dia, vagis per on vagis, t'asseguis al bar que t'asseguis, la publicitat et va consumint poc a poc el teu cervell.
Tots som víctimes d'aquest bombardeig que minut a minut ens va persuadint per comprar coses i per fer coses que potser no les fariem si no ens haguessin convençut d'aquestes maneres, fent-nos creure que és algo necessari per a la nostra supervivència.
És normal que estiguis veient una pel.lícula a la televisió i et retallin el moment més intrigant per posar-te una sèrie d'anuncis que t'obliguen a veure la vida de diferent manera?
Segons la meva opinió no és gens normal, jo no critico la publicitat en sí, ja que és marketing i moltíssima gent es dedica això, jo el que critico és que cada cop es passen més. Estàn convertint la societat en un conjunt d'individus ignorants que es creuen tot el que veuen anunciat, això en realitat es podria canviar fent una publicitat com la de Oscar Brahim, fent una bona contrapublicitat perquè la gent s'adonés de que allò que han vist no és algo imprescindible, i que en aquest país estem marcats pel consumisme però si viatgem a paisos on la tecnología no ha avançat tant, podem veure com per a ells és molt més util un tall de carn que no pas una joia, o una jaqueta de l'ultima moda, o unes sabates que costen 150€, per a ells algo vital és algo realment vital en el que els hi va la vida.
Hauriem de canviar la mentalitat, veure la publicitat amb uns altres ulls i no fer cas de tantes tonteries que ens van tancant el cervell en un món, que no és la realitat, sinó que és un consumisme que fa que la gent es torni egoista i prepotent.
Si realment volem ajudar en aquest món, hem de fer anuncis en contra del que ens estàn mostrant per les telecomunicacions dia rere dia, fer anuncis on en comptes de vendre un cotxe, mostrem la necessitat de comprar-se un cotxe més barat i aportar diners a paisos on no necessitaràn els diners per un cotxe, sino per un plat a taula i algo de roba.
Siguem una mica crítics i utilitzem la lògica!!
Tots som víctimes d'aquest bombardeig que minut a minut ens va persuadint per comprar coses i per fer coses que potser no les fariem si no ens haguessin convençut d'aquestes maneres, fent-nos creure que és algo necessari per a la nostra supervivència.
És normal que estiguis veient una pel.lícula a la televisió i et retallin el moment més intrigant per posar-te una sèrie d'anuncis que t'obliguen a veure la vida de diferent manera?
Segons la meva opinió no és gens normal, jo no critico la publicitat en sí, ja que és marketing i moltíssima gent es dedica això, jo el que critico és que cada cop es passen més. Estàn convertint la societat en un conjunt d'individus ignorants que es creuen tot el que veuen anunciat, això en realitat es podria canviar fent una publicitat com la de Oscar Brahim, fent una bona contrapublicitat perquè la gent s'adonés de que allò que han vist no és algo imprescindible, i que en aquest país estem marcats pel consumisme però si viatgem a paisos on la tecnología no ha avançat tant, podem veure com per a ells és molt més util un tall de carn que no pas una joia, o una jaqueta de l'ultima moda, o unes sabates que costen 150€, per a ells algo vital és algo realment vital en el que els hi va la vida.
Hauriem de canviar la mentalitat, veure la publicitat amb uns altres ulls i no fer cas de tantes tonteries que ens van tancant el cervell en un món, que no és la realitat, sinó que és un consumisme que fa que la gent es torni egoista i prepotent.
Si realment volem ajudar en aquest món, hem de fer anuncis en contra del que ens estàn mostrant per les telecomunicacions dia rere dia, fer anuncis on en comptes de vendre un cotxe, mostrem la necessitat de comprar-se un cotxe més barat i aportar diners a paisos on no necessitaràn els diners per un cotxe, sino per un plat a taula i algo de roba.
Siguem una mica crítics i utilitzem la lògica!!
martes, 8 de diciembre de 2009
La web 2.0
Aquesta web és la que ha permés que, a part d'obtenir informació d'internet, puguis compartir els teus coneixements penjant-los a la web perquè la gent els pugui visitar.
Aquesta web és la representació de la gran evolució que ha tingut internet dença que es va crear. És, segons el meu punt de vista, el veritable internet, ja que a deixat de ser una simple xarxa d'on recol.lectar informació per poder criticar, opinar, pujar documents, reflexións, coneixements, etc. és una nova forma d'expressió, de comunicació.
Jo realment sabia de l'existència de totes aquestes pàgines web on es pot fer tot això i també sabia que podies crear una pròpia pàgina personal, tot i que mai he sapigut com fer-ho, però el que no savia és que existís això al que anomenem la web 2.0 que és el que mou tot aquests vincles de transmissió de la informació. Potser és que encara no controlo del tot aquestes coses, o potser és que soc una ignorant de la tecnologia, però pel que veig cada dia vaig omplint el meu cap de coneixements i els vaig representant en aquesta gran web 2.0 com per exemple aquí al blog, al facebook, etc.
Aquí hos afegeixo un enllaç d'una pàgina en la que ens ve donada molta informació i característiques de la web 2.0:
Quin model de la societat de la informació volem contruir i quin paper hi tenen les TIC?
Després de veure aquest power point, m'he adonat de que per molt que posar una pantalla davant d'un infant, per exemple, no sigui una solució segura, si que amb les tecnologies podem ajudar a molta gent.
No hem de permetre que amb aquestes noves tecnologies que sorgeixen apareguin més analfabetismes, ja que és normal que hi hagi gent que no estigui tan integrada a aquestes innovacions tecnologiques que van sorgint dia rere dia i que no tothom s'adapta igual a elles. Però molts cops podem ajudar a aquestes persones a adaptar-se a aquests nous invents.
Avui dia, amb les noves tecnologies podem entendre a una persona sense veu, a una persona sorda-muda, podem ajudar i ensenyar a llegir a una persona cega, i no m'allargaré perqué hi ha tantes coses que s'ha demostrat que es poden fer per ajudar a diferents col.lectius amb les TIC que m'hi podria estar dies escribint.
Jo encara no estic prou adaptada a aquestes tecnologies tot i que soc una persona que ja he nascut en aquest nou món on tot dona voltes a una esfera que ja podriem anomenar tecnologies, en comptes de sol. Però tot i així, reconec que jo només conec les coses bàsiques de les tecnologíes, però ja he nascut en un món on la gent no pot viure sense un telèfon mòbil, una televisió, un ordinador... però en realitat amb aquesta assignatura m'estic adonant que a tot això que era al que jo anomenava tecnologies, s'hi afegeixen milions i milions de coses que serveixen de molt més ajut.
En aquesta tercera revolució industrial, el món s'ha tornat un petit mocador on et pots trobar d'un lloc a un altre pots escriure a persones de diferents paisos, et pots comunicar amb tothom sigui d'on sigui, i pots ajudar a milions de persones a comunicar-se, a adaptar-se al món, a aprendre i coneixer, a relacionar-se, a integrar-se...
En conclusió, s'ha de veure les TIC com a una ajuda, com a una nova revolució que pot canviar el món i que ha d'evitar els analfabetismes lluitant dia a dia per adaptar a les persones i ajudar-les a integrar-se.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)